Camí de l'Inca

El passat dels Andes

L’exposició destaca dos moments en la història precolombina dels Andes: un espai dedicat a la cultura inca on s’exposen alguns dels seus objectes més representatius, que alhora donen testimoni de la grandesa que va assolir aquesta civilització. I un altre espai on s’evoca el passat dels Andes a través d’una mostra de les cultures antecessores, preincaiques, que es van establir tot al llarg de l’àrea andina.

A l’àrea andina s’han generat uns ecosistemes enormement diversos. La impressionant serralada dels Andes condiciona la presència de paisatges que van des de deserts costaners fins a muntanyes que arriben als 6.000 metres sobre el nivell del mar. L’altitud és, en efecte, el tret diferenciador més gran que hi ha entre territoris veïns, però també determinats corrents marins i les variades composicions dels sòls contribueixen a aquesta gran diversitat mediambiental.

Des d’aproximadament l’any 3000 aC., uns quants grups humans es van anar assentant a l’àrea andina i van donar lloc a cultures diferenciades, que al segle XV van conèixer un període de gran esplendor amb el desenvolupament de l’Imperi inca, el qual va caure l’any 1532.

Entre les creacions més sorprenents d’aquest Imperi destaca el Qapaq Ñan o Camí de l’Inca, una xarxa de camins que cobria una regió immensa que anava des del sud de la Colòmbia actual fins al nord-oest de l’Argentina i el centre de Xile, passant per l’Equador, el Perú i Bolívia. Els seus vestigis es veuen encara avui i en bona part es poden recórrer a peu.

El Qapaq Ñan es va configurar a partir de camins existents que els inques van ampliar, van pavimentar i van sembrar de tambos o albergs, així com de centres administratius. En un tram determinat, el camí es dividia en dos: una ruta s’estenia al llarg de la costa, i l’altra per l’interior, i es connectaven entre si per mitjà de camins transversals i secundaris que arribaven a les localitats més petites.