Amèrica Central i Intermèdia

A Amèrica Central i a l’anomenada Àrea Intermèdia no va existir una unitat sinó que es van desenvolupar cultures amb característiques pròpies. Tanmateix, gràcies al bescanvi i al comerç s’intercanviaven objectes, tècniques de treball, idees i símbols que enriquien les comunitats que participaven.

Les gents s’agrupaven normalment en comunitats unides per llaços de parentesc i la vida política i religiosa estava dirigida per cacics i xamans.

Aquesta elit es va envoltar d’objectes preciosos fabricats amb metalls, conquilles o pedres. Aquests objectes els diferenciava dins de la comunitat i el seu valor es trobava en la simbologia d’aquests materials i les formes que n’elaboraven els artesans.

Els xamans, com a la resta d’Amèrica, a través del maquillatge corporal, els tatuatges, les pells d’animals, els abillaments, els al·lucinògens, les danses, la meditació o el cant, es cobrien d’una segona pell que els permetia veure el món amb la mirada d’altres éssers, com per exemple els animals. Si un xaman podia sentir la vida com ho fa un jaguar, es convertia per un moment en aquell animal.

En el pensament americà existia la idea que un ésser, ja sigui humà, animal o vegetal, pot assumir diferents identitats durant la seva vida.

Amb les danses rituals, el temps real quedava detingut; homes i dones entraven en un altre nivell de consciència en el qual es convertien en déus o els déus s’encarnaven en ells. En aquell moment, aconseguien tornar al caos primordial del que havia nascut l’ordre i la vida, i així reviure la seva història.

En aquestes terres, van plasmar les seves creences en objectes com ara la ceràmica, el jade i altres pedres de colors, les conquilles exòtiques, els ossos d’animals, la fusta, els metates de pedra i, de forma magistral ,l’or i el tombac (aliatge d’or i coure).